Alpspitze (2.628)

L'Alpspitze és amb els seus 2.628 metres d'alçada la muntanya més alta dels Wettersteingebirge. És una muntanya molt atractiva, que es veu des de molts llocs. Es pot pujar per una ferrata, relativament curta i sencilla des del Osterfelder, on s'hi arriba en telefèric. És per això que acostuma a ser bastant visistada.

En Jochen em proposa de fer-la fora de temporada i pel Mathaisenkar, una ruta no tan freqüentada com la normal.

Sortim a les 6 del matí des del pàrquing de Hammersbach, a 2 quilòmetres de casa. Fa fred,-6ºC, i la nevada de la setmana passada segur que faran que ens trobem condicions hivernals. Pujem pel camí normal cap al Höllental. Veiem un cartell que indica que les gorges, el Höllentalklamm, està tancat. A l'hivern desmunten alguns dels ponts per que no es facin malbé amb les allaus i tanquen les gorges. Això ens obligarà a anar pel "Stangensteig", camí que rodeja les gorges sense haver-hi de passar per dins. Això sí, es necessita mitja hora més. Cap als 1000m comencem a trobar neu. Al refugi Höllentalangerhütte, que està tancat, fem una paradeta i ens posem els paraneus. Aquí es deixa el camí normal que puja al Zugspitze i es trenca cap a l'esquerra pel bosc. Per sort hi ha traça d'una o dues persones, cosa que facilita molt la cosa. Quan sortim del bosc la traça desapareix. Els 20-25cm de neu que hi ha fan que la progressió no sigui fàcil. No hi ha base i a sota la neu hi ha pedres soltes que fan que rellisquis. Ho provo amb els crampons, però no millora gaire. No rellisco tant, però al no veure on trepitjo sembla que vagi trepitjant ous.

A partir del refugi Höllentalangerhütte hi comença a haver
força neu

Arribem a l'inici de la ferrata. No és gaire complicada però la neu fa que progressem molt lentament. Generalment el cable està destapat, però hi ha alguns trams on ja està cobert de neu.
Tota la pujada és per l'hombra i no ens toca el sol per primer cop fins a sortir al coll. Del coll a l'Alpspitze és per la cresta és més llarg i menys fàcil del que sembla a primera vista.
Ens trobem a 2 nois que venen de la Jubiläumsgratt, déu-n'hi do amb aquestes condicions!! Van sortir ahir al matí i han passat la nit al refugi bivac. No hi havia traça!!

Baixem de l'Alpspitze per la seva ruta normal, la ferrata que va cap a l'Ostefelder. Aquí ens trobem bastanta gent pujant. Estem cansats i decidim baixar amb telefèric.

Martin, Jochen i jo
Desnivell: 2.113m
Temps: 8h45'

Thaneller (2.341)

El Thaneller és una muntanya als Alps de Lechtal, al Tirol, que ja fa temps que volia fer. Sempre que passava per la carretera que va cap a Reute, a l'alçada de Heiterwang, observava la seva forma piramidal, molt atraient, i m'imaginava per on es podria pujar.

A l'hivern es pot fer amb esquís pel nord, sortint des de l'aparcament del petit telearrastre de Heiterwang. Vista la seva forma piramidal no sembla que amb esquís es pugui fer pel nord, però l'itinierari rodeja la muntanya fins a buscar el seu vessant sud. Deu ser una sortida llarga.

Mirant per internet he vist que es pot fer també des del poble de Berwang, al vessant sud de la muntanya. Marca que és una sortida sencilla i amb camí ben marcat, i com que Berwang està més amunt, a uns 1350m, són menys metres de desnivell. Així que decideixo anar per Berwang.

Berwang és una estació d'esquí petita però que sembla que ha de ser molt bonica. A veure si aquest hivern hi anem amb la Berta. 

Començo a pujar per una pista d'esquí orientada directament cap al Thaneller. Al cap de poca estona deixo la pista i començo a flanquejar cap a l'esquerra pel mig del bosc. El camí està molt ben marcat i es nota que és una muntanya molt freqüentada. Aviat em vaig trobant a gent que baixa. Com que és la tarda només em trobo gent de baixada, a aquestes hores la gent no puja. Vaig rapidet i el camí guanya alçada de forma constant i ràpida. En 1hora i quart soc a dalt. Des de dalt es veu el Plansee, el Zugspitze i Reute. 

Horari: 1h15' de pujada, 45' de baixada

Desnivell: 1.016m 

Riffelspitze (2.262)

Sortida combinada de btt i muntanya.

Pujo a l'Eibsee i agafo la pista que puja cap al refugi de Hochthörlenhütte al Tirol. És una pujada bastant llarga i mantinguda, però com que ja me la conec, la faig relativament bé. En el punt on el camí es creua amb la pista d'esquí del Riffelriss deixo la bici lligada en un arbre i començo a caminar. Vaig seguint la pista d'esquí fins al Riffelriss (1.639), on hi ha una estació del tren cremallera que puja al Zugspitze. Aquí el cremallera entra en un túnel de varis quilòmetres, que fent esses per dintre la muntanya porta ben bé fins a sota del cim.

Deixo la pista d'esquí i agafo un caminet que guanya metres molt ràpidament fent esses, fins a arribar a una gran tartera. 

El coll Riffelscharte i la gran tartera, vist des de la pista d'esquí

Primer es flanqueja tota i al final s'ha de pujar. És la típica tartera que per pujar va molt malament, doncs a cada passa rellisques, però en canvi és excelent per baixar. Però ara toca pujar i em costa bastant. A estones vaig arran de paret per ajudar-me amb les mans i no patinar tant. Al final de la tartera comença la pujada cap al coll, Riffelscharte. Està tot equipat amb un cable i en algun tram hi ha alguna esglaó metàl.lic o picat a la pedra per facilitar el pas. Em creuo en aquest tram 8 ó 10 persones que baixen. En el coll trobo les primeres clapes de neu que encara han aguantat de la nevada de la setmana passada. D'aquí mirant cap al Zugspitze, per la cresta Riffelgratt, que ja vaig fer l'any passat, es veu força neu.

L'Eibsee vist des del coll

La cresta Riffelgrat amb el Zugspitze al fons

En canvi la pujada al Riffelspitze està neta de neu i en uns 20 minuts arribo al cim del südliche Riffelspitze (2.262). Vaig tard i a més puja la boira així que decideixo no fer la punta nord, 20 metres més baixa i a uns 10 minuts.

Riffelspitze (2.262), des del coll Riffelscharte

La baixada és rapidíssima. Del cim al coll és un moment, amb l'ajut del cable no costa gaire estona arribar fins a la tartera, i la tartera la baixo en un moment fent salts com una cabra. I un cop agafo la bici tot és baixada fins a casa.

Casa-pista esquí Riffelriss-casa en btt: 19Km

Pista Riffelriss - Riffelspitze: 960m

Temps: 4h 

Jubiläumsgrat

La Jubiläumsgrat és la cresta que uneix el cim més alt d'Alemanya, el Zugspitze (2.962), i l'Alpspitze (2.628). És una de les crestes més famoses, espectaculars i concorregudes dels Alps orientals. Sense ser tècnicament molt difícil, els passos més complicats estan equipats amb cables, la seva longitud de més de 8 Kms i el fet que només tingui un punt on es pot abandonar la fan una cresta força exigent.

El més habitual és agafar el primer telefèric de les 8 del matí fins al Zugspitze i començar la cresta aquí. També és el més habitual agafar el telefèric a l'Osterfelder (2.033) de baixada, un cop acabada la cresta. Aquestes ajudes mecàniques fan que la cresta sigui més accessible i més gent es vegi en cor de fer-la.

L'any 2008 ja vaig fer-la. Vam pujar des d'Erwald caminant fins al Zugspitze, on vam dormir al refugi Münchener Haus, dalt del cim. Al dia següent vam fer la cresta fins a l'Osterfelder on vam agafar el telèferic de baixada.

Feia temps que em passava pel cap fer-le en el dia i sense ajut de telefèrics. Ho creia factible, tot i ser una sortida amb molts metres de desnivell i molt llarga. Comptava amb unes 13 ó 14 hores en total.

Surto a les 4:40 de casa amb el frontal posat. Tothom està dormint i no es veu ni una ànima pel poble. Vaig cap a la part alta del poble, Obergrainau, i en uns 15' entro al bosc pel camí que porta cap al Höllental. Aquest és un del meus circuïts habituals d'entrenament per córrer.
Al cap de 50' arribo al Höllentaleingangshütte (1.045). Aquí comencen les espectaculars gorges del Höllental, túnels escavats a la roca, ponts penjant, passareles de fusta... Normalment fan pagar a l'entrada i està ple de turistes. A aquestes hores la caixa encara està tancada i els turistes encara dormen. En 1h40' arribo al següent refugi, el Höllentalangerhütte (1.387), on comença a clarejar una mica. Aquí la vall s'obre i planeja una mica fins a arribar a la muralla on hi ha una escala per superar-la. Vaig a un bon ritme, però sense passar-me, sé que avui he de fer molts metres i més val reservar una mica d'energies. Avanço a quatre o cinc cordades abans d'arribar a la gelera. Em poso els crampons, tot i que el gel no és gaire dur i potser sense també es podria fer, però ja que els porto... A mitja gelera avanço a les 2 últimes cordades que encara tenia per davant. La rimaia de sortida es supera molt bé i s'agafa el cable de la ferrata. Un parell de ziga zagues, cables, ferrata, vaig superant metres ràpidament. A les 8:50 arribo al Zugspitze, 4h10' des de casa. Estic cansat, els 2.200 metres de desnivell que porto els noto a les cames i penso que se'm farà llarg.

Miro cap a la cresta i veig moltíssimes cordades, potser més de 100 persones  que ja estan força endavant. Són els que han vingut amb els dos primers telefèrics, els de les 8 i el de les 8:30. Mica mica vaig atrapant i avançant a la gent, però hi ha trams on la cresta és estreta i em costa avançar. Fins i tot en algun lloc hi ha algun embús i s'ha de fer cua. Hi ha un parell de guies amb clients i dos grups de 6 ó 8 persones encordades. La cresta té varis cims que es pujen i es baixen, bastant trencacames. Quan ja tinc la cabana bivac a la vista noto per primer cop fluixera. Les pujades em costen molt i he d'alentir el ritme. A la cabana sec una estona, bec i em menjo una poma. Poc després de la cabana hi ha la pujada a la Volkarspitze, segurament el tram més difícil de la cresta. S'ha de tirar de braços per superar un tram vertical fns a agafar els esglaons. Com que em costa menys que fa tres anys, em penso que encara no deu ser el tram difícil que jo recordava. Com que vaig cansat i em penso que el tram dur encara ha de venir se'm fa dur, fins que de cop i volta m'adono que la cresta ja s'ha acabat, 3h50' després de començar-la.

Decideixo baixar per la Griesskar, vaig cansat i em fan mal les cames i se'm fa molt llarg. El Höllentalangerhütte em prenc una cocacola que em refâ una mica i avall que fa baixada. Arribo a casa a les 16:20 trinxat però molt satisfet. Jubiläumsgrat "by fair means"!!!

Horaris:
Casa-Eingangshütte:    50'
Casa-Angerhütte:    1h40'
Casa-Zugspitze:      4h10'
Jubiläumsgrat:         3h50'
Total casa-casa:   11h:40'

Desnivell: 2.923m

Schellschlicht (2.053)

Quedo amb el Hansjörg a les 7:30h per sortir amb la bicicleta. La idea és fer un bike&hike, és a dir, l'aproximació amb btt fins al peu del Frieder (2.053), lligar les bicis, pujar-lo i tornar cap a casa. Com que el matí és fred i està tot gelat decidim canviar de plans i deixar les bicicletes a casa. Anem amb cotxe fins a Griesen, últim poble alemany abans d'entrar al Tirol situat a uns 800 metres sobre el nivell del mar. Agafem la pista que va cap al Plansee, pista que ja he fet varies vegades amb bicicleta. A uns 10' del cotxe deixem la pista i ens enfilem cap a la dreta pel bosc. Des d'aquí ja es veu el cim perfectament. 

El Schellschlicht vist des de la pista del Plansee, a
uns 10 minuts de Griesen

La idea és pujar-lo per l'aresta de la dreta, pel coll Sunkensattel, i baixar-lo per l'esquerra, passant pel refugi Schellalm.
El Hansjörg agafa un ritme fort des del començament i jo el vaig seguint de ben aprop. La pujada s'anomena "pujada de les 1000 corbes" i no sé si n'hi ha mil però sinó poc n'hi falta. Un cop al coll s'agafa l'aresta i quan ja es veu el cim i ja sembla que hi ets, s'ha de baixar perdent uns 100 metres de desnivell. A dalt estem sols i com que fa vent no ens hi estem gaire. La visibilitat és excel.lent i des d'aquí s'arriba a veure Munich.
Baixem ràpidament, tot i que el primer tram puja i baixa continuament. Poc abans del Schellalm comencem a creuar-nos amb gent que puja.

Schellalm, situat en un idílic mirador.

A partir d'aquí entrem en bosc espès i fem tantes esses com a la pujada.

Desnivell: 1.317m
Horari: unes 2hores fins al cim, 3h52' en total

El DANIEL "a pinyó"

El Daniel amb els seus 2.340 metres d'alçada és la muntanya més alta dels Ammergauer Alpen. Vista des de Garmisch-Partenkirchen sembla una piràmide perfecta, una muntanya espectacular i difícil que sobresurt per sobre de totes les altres. Per l'altre costat és en canvi una muntanya normal, sense dificultat. La ruta normal surt des del poble tirolès de Lermoos, a uns 1.000 metres sobre el nivell del mar.

Daniel (2.340m) amb el Zugspitze al fons

Em proposo avui pujar el Daniel el més ràpidament possible però "sense córrer". Aparco el cotxe al parking de la piscina municipal de Lermoos i començo la caminada. S'ha de pujar al refugi del Tuftlalm (1.496). Hi ha 3 possibilitats: la pista de 4x4 que va fent grans llaçades, és la ruta per pujar-hi amb btt; el camí normal que va pel bosc i va retallant les grans corbes de la pista; i la ruta directa, que retalla les corbes del camí del bosc, pujant pel dret. Agafo doncs aquesta tercera variant, per ser la més ràpida. En 28' guanyo els 500 metres de desnivell que hi ha fins al Tuftlalm, bon ritme! Faig un glop a la font i sense parar continuo amunt. El refugi està situat en un lloc idílic. Té una gran terrassa que és un gran mirador del Moos, amb Lermoos i Ehrwald a sota, el Zugspitze i l'impressionant Sonnenspitz al fons. És un lloc que convida a asseure-s'hi, demanar una cervesa blanca i disfrutar. Però avui no toca.

El poble de Lermoos

Vaig passant a molta gent, que no tenen la pressa que tinc jo, i vaig superant primer els prats, l'aresta, el bosc, la tartera i finalment el flanqueig que porta des del cim del Ups fins al Danial. Al cim, ple de gent, hi arribo 1h24' després de sortir del cotxe. Faig quatre fotos, un glop d'aigua i avall que fa baixada. Em vaig creuant a tothom que havia avançat a la pujada i molts se'm queden mirant amb cara de "aquest tio no hi és tot, sembla que el persegueixi el dimoni".

                                       Temps                             Desnivel

Lermoos-Tuftlalm:               28'                                   500

Tuftalalm-Daniel:                 56'                                   791

Lermoos-Daniel:             1h24'                                 1.291

Lermoos-Lermoos:         2h24'

Hoher Ziegspitz (1.864)

Diumenge a la tarda, havent dinat i aprofitant que les nenes fan la migdiada, decideixo anar cap al Hoher Ziegspitz. En Hansjörg m'havia dit que ell hi va tot sovint, que són uns 1000m de desnivell molt directes i em va explicar el punt de partida. Així que ja feia dies que hi volia anar.

El dia no està gaire clar així que agafo impermeable i paraigües. Uns 5 Kms de cotxe i començo a caminar, a uns 800m d'alçada. Al principi vaig cap a la dreta però el camí és molt pla i no coincideix amb els detalls que m'havia explicat en Hansjörg. Ho provo cap a l'esquerra i aviat trobo un corriol que s'enfila bosc amunt. Poso la directa i a ritme fort vaig guanyant metres molt ràpidament, fent llaçades pel bosc. Fa molta xafogor i es va ennegrint més ràpidament que no pas jo pujo. A uns 100m per sota del cim, veig un llamp i tot seguit un tro molt fort. Immediatament comença a caure un xàfec impressionant. Es converteix en pedregada amb 3 ó 4 llamps que no cauen gaire lluny. Aguanto la tempesta com puc amb el miniparaigües que havia agafat. Passen 20 ó 30 minuts i tot i que ha afluixat no sembla que hagi de parar. Decideixo tirar avall. Una estona després canvio de opinió i torno a tirar amunt, arribant en poca estona a la creu del Hoher Ziegspitz (1.864). Les vistes diuen que són espectaculars, el Zugspitze, el Karwendel, Ammergauealpen... Jo no veig absolutament res. Toco la creu i cap avall corrent, no fos cas que caigués un llamp i em fongués els ploms. La zona inferior del corriol està plena d'arrels i no surto d'una relliscada que l'altre peu ja està relliscant en la següent arrel. No puc aplicar la meva teoria de baixar més ràpid que la velocitat de la relliscada perquè no dono a l'abast.

Arribo moll com un peix.

Desnivell: 1.083m. 2h19' inclosa l'espera