Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferrata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferrata. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de novembre del 2011

Ferrata Seebener i Sonnenspitze (2.417)

El Sonnenspitze és una muntanya impressionant. La miris des d'on la miris és una piràmide punxaguda molt espectacular. Diria que és la muntanya més atractiva d'aquí els voltants.


El Sonnenspitze vist des del refugi Coburgerhütte
El Sonnenspitze (2.417) vist des d'Ehrwald



Per pujar-la el més normal és pujar per la pista fins al bonic llac de Seebensee (1.647). Es pot pujar caminant, amb telefèric fins a l'Ehrwalderalm o amb bicicleta (veure l'arxiu del bloc la sortida "Ferrata Tajakante"). Una altra opció, la que triem avui, és pujar per la ferrata Seebener Kletersteig fins al llac.



La paret per on va la ferrata Seebener





















Aquesta ferrata tot i no ser gaire llarga, té uns 220 metres de desnivell, està considerada una de les més difícils de la zona. Està catalogada amb una dificultat de D-E. És molt dreta i si no estalvies forces, reservant els braços el màxim possible, arribes a la part final, la més difícil, petat. És molt explosiva però molt xula.


En Jochen a la primera part de la ferrata
Pujant cap al Sonnenspitze





En plena aresta




En Jochen arribant al cim
Sonnenspitze (2.417)







































Sortim al llac Seebensee. Des d'aquí pujem direcció cap al refugi Coburgerhütte i poc abans d'arribar-hi trenquem cap a la dreta, vorejant el Sonnenspitze per sota. Per una tartera s'arriba a l'aresta i per terreny relativament descompost es va grimpant (II grau) fins al cim. Nosaltres ens pensàvem que era una ferrata, però només hi ha un parell o tres de llocs on hi ha algun ferro.

Ens trobem al cim a tres nois que han pujat per l'altre costat. Ens diuen que hi ha una congesta de neu que s'ha d'atravessar i no està en gaire bones condicions. Decidim provar-ho de totes maneres. A l'arribar a la congesta veiem que efectivament no està en bones condicions. Amb grampons o amb un piolet podríem passar bé, però sense cap dels dos i a més de baixada... Tirem enrera i baixem per allà on hem pujat.

Des del Seebensee baixem pel Höhengang, un camí que baixa molt directe pel costat de la ferrata.

Molt bona excursió!!

Desnivell: 1.425m
Temps: 7h10'

Jochen i jo

dissabte, 7 d’agost del 2010

Ferrata Tajakante

Perfil de la ferrata Tajakante
Al matí està plovent i sembla que no podré fer gran cosa. Però cap a les 11 sembla que deixa de ploure i decideixo equipar-me per marxar. Surto de casa amb la bici i la motxilla amb el boudrier a les 11:30. Pujant cap a Griesen alguna estona plou una mica però sembla que cada vegada el temps va a millor. La pujada cap a l'Ehrwalderalm se'm fa molt dura, potser és la bici de la Marta o potser soc jo que no vaig fi. Descanso una estoneta i bec per recuperar energies. D'aquí fins al llac del Seebensee es deixa fer bastant bé. Només la pujada del principi i la del Seebenalm matxaquen una mica, però a poc a poc i amb bona lletra es va fent. Vaig fins al final del llac on lligo la bici al costat del petit telefèric del refugi Coburgerhütte, a 1.657m. Començo a caminar direcció al mencionat refugi i al cap de poca estona ja veig el primer cartell indicant la ferrata.

Seebensee (1.657)
En una mitja hora aproximadament em planto al peu de la ferrata, indicat amb un cartell vermell. M'equipo i cap amunt. La ferrata és la típica de cable, molt esporàdicament alguna barra clavada, però generalment s'ha de tibar del cable. Hi ha 3 ó 4 llocs on s'ha de tirar fort i fins i tot en un em penjo a descansar. M'he deixat la cantimplora a la bici i vaig sec. Començo a notar fort la fatiga i he d'afluixar el ritme. La ferrata va resseguint l'aresta ben bé fins al cim, el Vorderer Tajakopf (2.452). Trobo una mica de neu a les zones obagues de dalt, però poca cosa. S'ha obert una mica i el cel està molt net. La vista cap a la vall Ehrwald-Lermoos-Biberwier és molt guapa. Sense entretenir-me gens començo a baixar per terreny bastant empinat, hi ha cable instal.lat. Baixo fins al Dragensee i trenco cap a la dreta. Arribo al cap de 3 hores a la bicicleta.
Sé que em queden un parell de pujades fins al Ehrwalderalm, però després tot baixada fins a casa. Me les prenc amb calma i al final pateixo menys del que creia. Arribo a casa rebentat, crec que la combinació bici/caminar em fatiga molt, però molt satisfet. Una molt bona sortida.

Grainau (750)-Seebensse (1.657) - Grainau - 62 Km
Seebensse - Ferrata Tajakante - Vorderer Tajakopf (2.452) - Seebensee - 765m, 2h59'