Les curses de nadal 2011

29a Pujada a La Mola

Unes 400 persones ens trobem el dia de nadal, com cada any, a can Robert per fer la pujada a La Mola. Com sempre em trobo amb molta gent coneguda que participen en aquesta cursa igual que jo com si fós una tradició més, igual que ho és per exemple fer cagar el tió.

Surto més suau del que és habitual en mi. Quan arribo a la zona on el camí és asfaltat penso que vaig molt bé, no  vaig ofegat com acostumo a anar cada any a aquestes alçades de cursa. Arribo a Can Pobla bastant sencer, però el tram següent que és de baixada, en comptes de servir per recuperar-me em trenca una mica el ritme. Alguns trams els faig caminant i al pla abans de l'última pujada em passa la primera noia. La intento seguir però se m'escapa. Faig les últimes escales caminant i em guardo les últimes forces per poder fer l'últim troç corrent. Hi ha molta gent animant i alguns coneguts. Com sempre el Famau ha sortit abans i ens ha portat roba d'abric, tot i que aquest any el temps és espectacular. No fa gens de fred ni vent i la vista allarga molt.

Un cop arriben tots els Leffer's anem baixant cap a Can Robert on, com sempre, ens obsequien amb coca, cava i begudes.




Temps: 26'58''
Classificació: 38è de 325



X Cursa a peu pel riu Ripoll


Avui en principi no tinc gaires ganes de córrer fort. Decideixo sortir suau i no ofegar-me des de bon principi. Com que no em col.loco a primera fila la sortida és lenta i fins que les 700 persones van agafant la posició i el ritme passa una bona estona. Ens ajuntem una bona colla de Leffer's i cap al Km 1 anem molt agrupats. Jo tinc la sensació d'anar molt suau, massa fins i tot, fins que en Dani, que té la mateixa sensació que jo, comença a apretar el ritme. Em poso al seu rebuf i anem accelerant mica en mica. Anem passant a molta gent i el ritme és cada vegada més fort. Veiem els primers que ja baixen, però passem pel tram comú encara abans que ells s'hi incorporin. Al girar hi ha l'avituallament però no bec res. A la baixada en Dani torna a apretar i a mi em dóna la impressió que anem molt ràpid. De fet anem avançant a corredors tota l'estona. Cap al Km 8 vaig una mica just i em sembla que no podré mantenir el ritme, però aconsegueixo no perdre el rebuf. La volta a les pistes se'm fa llarga. Quan miro el cronòmetre veig que hem baixat de 40', no està gens malament tenint en compte que els dos primers quilòmetres els hem fet a ritme suau. Segur que hem fet la baixada bastant per sota de 4 Km/min.
Estic molt content de com ha anat.
Els Leffer's runners som els tercer club amb més participants!

Temps: 39'48''
Classificació: 65è de 711


7a Sant Silvestre de Girona

Busco una sant silvestre que pugui fer abans del sopar de cap d'any i que em quedi aprop de Maçanet. Buscant per internet veig que hi ha la de Cassà de la Selva i la de Girona. La de Girona només té 5 Km i em semblen pocs, cursa massa ràpida i curta pel meu gust, però la de Cassà tampoc és que sigui gaire més llarga, 7 Km. Em decideixo per la de Girona potser pq el número de participants és molt més alt i sembla més popular. A més donen uns samarreta.
A la sortida som més de 1.300 participants!! La sortida és en un carrer relativament estret i el fet que hi hagi tanta gent fa que situar-se ben endavant sigui important si es vol fer un bon temps. A més hi ha molta gent que no van a córrer ràpid, molts van disfressats i van en plan de conya. Procuro doncs situar-me ben endavant i aconsegueixo estar a la quarta o cinquena fila. Tot i així durant els primers metres rebré uns quants cops de colze, algun mal intencionat i tot. Aprop meu veig una cara que em sona. Miro el dorsal i veig que es diu José Luís Blanco. És aquell atleta internacional que el van condemnar 2 anys per dòping i ara fa poc li han aixecat la sanció. Segur que és un dels candidats a guanyar la cursa.
Surto molt ràpid i passo el primer quilòmetre en uns 3'25''. M'enganxo darrera un parell que porten molt bon ritme. El primer sembla molt bregat i li va marcant el ritme al segon que no se'l veu ni bregat ni amb tipus d'atleta. El va animant tota l'estona i es va girant per controlar-lo i mantenir-lo a ritme. Passem pel centre de Girona on hi ha molta gent animant i una banda de música tocant. Continuo seguint aquell parell fins al Km 4 on sembla que el segon comença a flaquejar i els començo a deixar enrera. Apreto tant com puc però l'últim quilòmetre se'm fa llarg i no puc esprintar tan ràpid com m'agradaria.
Passo la meta en 18'11'' a una mitja de 3'39'' el Km, no està malament. No m'hagués imaginat que pogués anar tan ràpid.
La cursa la guanya, com no, el José Luís Blanco amb 14'49'', a 2'58''/Km!!

Classificació: 63è de 1301 participants.

Eibseelauf

Com cada últim diumenge d'octubre, i ja en van quatre, toca fer la cursa de casa, la pujada a l'Eibsee des de Grainau.

Ens reunim unes 200 persones, entre corredors i nordic walkers, en un dia espectacular, clar i gens fred.

Com sempre surto molt ràpid, massa ràpid, i al cap de poca estona quan ja hi ha la primera pujada forta penso que he sortit massa ràpid. Cada any em passa el mateix i cada any em dic que l'any que ve sortiré més tranquil i em reservaré una mica.

Aviat noto que no vaig del tot fi. A part de la sortida massa ràpida i de veure que em passen bastants corredors, noto que tinc les cames pesades. Entre setmana vaig fer un dia sèries per mirar de guanyar una mica de velocitat i divendres vaig sortir a rodar una mica, però em sembla que no m'he recuperat prou. A més ahir vaig anar a fer llenya amb en Thomas i vaig carregar i descarregar tot un camió de troncs. No sé si són excuses però la veritat és que no vaig fi. Molt aviat em passa una noia molt jove, petiteta, i em quedo admirat de la velocitat que porta i la facilitat amb la que corre. M'és absolutament impossible intentar seguir-la.

Durant tota la pujada, que és bastant llarga, em van passant corredors. La volta al llac la faig bastant ràpid, sembla que ja torno a anar bé. Al final 54'38"', 32è de 153 participants.
1'22" més lent que l'any passat. Em faig vell.

Marató de Zermatt 2011

Dissabte a un quart de vuit del matí agafo el tren a Randa, on he passat la nit en el càmping, i en poca estona em porta fins a Sankt Niklaus, punt de sortida de la marató. El tren l'han organitzat exclusivament per als corredors de la cursa, ha sortit de Zermatt i va recorrent tots els pobles de la vall fins a la sortida. Tothom està molt callat, es noten els nervis previs a la cursa.

Hi ha tres modalitats de cursa. La ultra marató (45,5Km i 2.458m de desnivell), la marató (42,2 i 1.944m) i la marató per equips (equips de 2 persones, cada un corre mitja marató). Gairebé ningú escalfa, jo tampoc. Suposo que amb la distància que ens espera ja tindrem temps d'escalfar.

A les 8:25 donen la sortida als de la ultra. A les 9:00h és la sortida oficial de la resta, excepte els considerats "èlit" que surten un quart d'hora abans, per no trobar-se amb embussos. Per error em donen un dorsal dels d'èlit i em toca sortir amb els professionals. Pregunto un parell de vegades a l'organització si el meu dorsal és correcte, i em confirmen que sí.
Aquests no s'estan de romansos i al cap de ben poc de sortir ja em quedo en el grup de darrera. Agafo un bon ritme, ni massa fort ni massa fluix, en un grup de 4 ó 5. El camí, a vegades asfaltat a vegades pista, va combinant pujadetes i plans amb tendència sempre ascendent. Es deixa córrer molt bé. Quan portem mitja horeta sento que des del darrera em criden que m'ha caigut alguna cosa. Em giro i veig que m'ha caigut una de les mànigues "escalfa-braços" que portava a la butxaca de la samarreta. Paro, em giro i corro a buscar-la. Potser perdo 20 ó 30 segons, que en 42 quilòmetres no són res, però moralment fa mal. Al final serà anecdòtic però en aquell moment perdo el grupet en el que anava i el ritme que portava i durant una bona estona em cago en tot.
Començo a avançar a corredors de la ultra i em torno a animar.
L'arribada a Zermatt és molt emocionant. Entrem al carrer principal i està ple de gent a banda i banda animant, cridant el teu nom, a un costat hi ha un parell de suïssos amb les típiques trompetes llargues, més endavant una orquestra tocant i animant. Just al centre del poble és la mitja marató. Passo en aproximadament 1h45'. Aquí els que fan la modalitat d'equips es donen el relleu. Deixem el centre i anem cap a la part alta del poble. Començo a notar les cames pesades i he d'afluixar una mica. A la part alta del poble girem i baixem per l'altre costat, en total 3 ó 4 quilòmetres de cursa a dins de Zermatt. Cap al Km 25 deixem Zermatt i comencem la pujada més llarga del dia. No té una inclinació gaire forta i en condicions normals la faria corrent sense problemes, però les cames no poden. Vaig alternant trams corrent i trams caminant. En aquesta pujada de 6 ó 7 Kms em passen molts corredors. No sé si és que vaig tocat, que sí que hi vaig, o és que em passen els dels relleus que van frescos.

Cap al Km 30, encara en la interminable pujada, em venen tots els mals de cop. És el famós mur de la marató, que tot i que ja feia estona que l'intuia me'l trobo de cop. Em fa mal el genoll esquerre, sembla que no aguantarà gaire; em fan mal les plantes dels peus, tinc com una punxada a la part de davant; tinc mal de panxa i tinc mal de cap. I els Kms no avancen de cap de les maneres. Del 30 al 31 se'm fa una eternitat, del 31 al 32 em sembla que s'han deixat de marcar-lo. I esperant que arribi el 33 només penso que això no pot acabar bé. Per sort, tal com m'ha aparegut el mur torna a desaparèixer. Em passen tots els mals i sense adonar-me'n torno a córrer. El cansament no passa, però almenys torno a córrer. Bec molt en tots els avituallaments, que per sort n'hi ha tot sovint.
Estem rodejats per tot arreu de grans geleres i grans cims. El Cerví està tapat pels núvols, però es veu la impressionant gelera de la seva cara nord, però no tinc ni el cap ni el cos per gaires contemplacions, així que continuo corrent.

Els últims 2 Kms són una forta rampa al costat del tren cremallera. Els faig caminant com tothom qui veig per davant i per darrera meu. No sé si els primers són capaços de córrer aquí, em costa d'imaginar. I els últims 100m són en lleuger descens per poder passar per la línia de meta corrent, que no sigui dit. 4h42'23''
Estic content per que el temps està dins del que m'havia marcat, però tinc la sensació que entre la sortida de Zermatt i el Km 33 he perdut moltíssim temps.

Marató molt recomanable, molt ben organitzada i molt espectacular. Els avituallaments abundants i molt ben situats. I l'ambient espectacular.

I l'any que ve......... la marató de la Jungfrau?????

Prèvia marató de Zermatt

Ara feia setmanes que no escrivia res. M'he dedicat a córrer exclusivament, sense fer pràcticament cap altre activitat. Em vaig inscriure a la marató de muntanya de Zermatt que es correrà dissabte 9 de juliol i he estat entrenant fins ara.

Ara ja només falta una setmana i ja he deixat l'entrenament. Aquesta setmana faré repòs i procuraré menjar força pasta per acumular hidrats de carboni.

La marató surt del poble de Sankt Niklaus a 1.085m i passant per Zermatt s'arriba al Riffelberg a 2.585m. En 42Km es salva un desnivell de 1.944m. A diferència de la marató del Mont Blanc aquesta té un perfil més constant. Només hi ha un tram de baixada, la resta és sempre en ascens. És molt menys trencacames i té uns 500m de desnivell menys. L'objectiu que m'he marcat és acabar-la entre 4,5 i 5 hores.

Em vaig proposar entrenar uns 3 mesos i mig així que m'hi vaig posar a mitjans de març. A diferència de l'any passat, quan vaig entrenar per la marató del Mont Blanc, aquest any no he seguit cap entrenament pautat. No he fet servir pulsòmetre i no he fet cap dia sèries. He corregut sempre segons les sensacions, a dies més fort i a dies més fluix en funció de com sentia les cames. Hi ha dies que les he notat molt cansades i d'altres que m'he sentit fort i m'han sortit temps bons. He procurat sempre fer bastant desnivell i he anat augmentant progressivament les distàncies, però les tirades més llargues no han arribat els 30Kms. No sé si m'en faltarà alguna de més llarga. En algun lloc vaig llegir que en l'entrenament d'una marató no s'han de fer tirades superiors al 60-70% de la distància a córrer a la cursa, i n'he fet cas.

He corregut uns 850Kms i fet un desnivell acumulat en ascens d'uns 25.000 metres. He corregut a vegades acompanyat de neu, a vegades acompanyat de pluja, a vegades acompanyat de fred o de vent, però sempre sol. I al final he acabat una mica saturat i cansat mentalment. Molts dies m'he sentit com el Forest Gump, corrent i corrent sense parar i sense cap mena de sentit...

Físicament em trobo bé però ja en tinc prou. Tinc ganes de fer la cursa i veure quin és el resultat.

I després tinc ganes de fer altres activitats: bicicleta, muntanya, escalar...

Les curses de Nadal

Pujada a La Mola 2010

Com cada any, i ja en van molts, el dia de nadal toca pujar a la mola corrents. S'ha convertit ja en una tradició que procuro complir sempre que puc. Des de ja fa un parell d'anys, que van canviar el recorregut, es puja per la pista fins a Can Pobla i després per sota es va a buscar el camí dels monjos. Potser és una mica més llarg que la pujada per la canal, però té varies zones planeres que permeten córrer més. Recordo altres anys que només començar la cursa i ja em posava al màxim de pulsacions, anant ofegat fins al final. En canvi ara, no sé si per l'edat, pel nou itinerari o simplement perquè ja no corro tant, corro molt més descansat.
Els primers anys érem molta menys gent. Després hi va haver una explosió, un boom i el nombre de participants va augmentar espectacularment. Crec però que en els últims anys s'ha estancat i sembla que el número de sonats disposats a treure el fetge per la boca el matí de nadal s'ha estabilitzat.
Aquest any som una molt bona colla dels Leffer's runners. A la sortida no em poso gaire endavant i em toca rebre unes quantes empentes. Per sort la pista és ample i ràpidament tothom es posa al seu lloc sense embussos. Vaig pujant força bé i en cap moment tinc la sensació d'anar molt ofegat, potser és senyal que no anava al màxim i hagués hagut d'apretar una mica més. Arribo a dalt en mig de la multitud de gent animant menys fet pols que altres anys.

A dalt, com sempre, ens espera el Famau que ha sortit abans amb roba d'abric. Van arribant la resta de Leffers, en Jordi Barrancos ja fa estona que ho ha fet, en vuitena posició! El dia és espectacularment clar però l'aire molt fred convida a baixar ràpidament.
A la baixada ens anem trobant cares conegudes, d'aquelles que pràcticament només veiem el dia de nadal a La Mola. A Can Robert coca, cava i cocacola, com sempre. Aquest any no m'espero al sorteig.

Temps: 27'24''


Cursa a peu pel Riu Ripoll

El dia de Sant Esteve toca la cursa pel riu Ripoll. I ja és el tercer any!
Em vaig esperar massa a l'hora d'inscriure'm i ja estava la inscripció tancada. He decidit córrer igualment, encara que sigui sense dorsal. Però a última hora el Famau, que té contactes a tot arreu, aconsegueix un dorsal per ell i un per a mi.

La sortida al costat de la nova pista coberta d'atletisme de sabadell

Enguany han allargat una mica la cursa de manera que faci 10Km justos, l'any passat n'eren 9,2. La sortida ja no es fa a les pistes sinó al costat del nou pavelló. Llàstima, la sortida amb tota l'amplada de les pistes era molt espectacular. La sortida com sempre és rapidíssima, massa ràpida per mi. Passo el primer quilòmetre a 3'30'', aquest ritme no el puc aguantar. Al segon i tercer quilòmetres ja em poso al meu ritme, a uns 4 min/km. Vaig fent la pujada prou còmode i m'agafo com a referència un noi molt alt i prim i un altre de camiseta negra. L'any passat vaig intentar seguir la primera dona, sense èxit. Aquest any no la veig, deu ser més endavant. Veig al Ramon i la Meritxell animant en un costat. Poc abans d'arribar al lloc on es gira avanço a l'alt, amb el de negre mantinc les distàncies. Em passen alguns corredors, més que no pas n'avanço jo. Em passa l'alt amb molta velocitat, no el puc seguir.

Poc abans d'arribar a la meta

La volta i mitja a les pistes se'm fa molt llarga i quan veig el cronòmetre de l'arribada veig que falten uns segons pels 40 minuts. He d'apretar fort si vull baixar de 40 i el final ho aconsegueixo!
Quedo prou satisfet. M'havia marcat baixar dels 40 minuts i per poc però ho aconsegueixo.
Ah, la primera dona queda per darrera meu :)

Temps: 39'53''
Posició: 60è de 675 participants

Cursa Eibseelauf

EIBSEE-HERBSTLAUF

Aquesta és la cursa de casa, igual que ho era la Pujada a Catafau quan vivia a Castellar. I ja és la tercera vegada que la corro. És una cursa popular molt familiar, organitzada pel Wolfgang Plümpe, que tanca la temporada de curses de muntanya. Surt de la piscina municipal de Grainau, només a uns 200 metres de casa i puja fins al llac Eibsee, que es rodeja completament. En total són uns 360 metres de desnivell i uns 12 Km de recorregut.

Aquest any fa un temps de tardor espectacular que convida a córrer. Tot i que va nevar la setmana passada les temperatures han pujat força degut al vent reescalfat anomenat Föhn (el nostre fogony). La temperatura és d'uns 12ºC i el cel clar i net.

Pocs metres després de la sortida hi ha la primera rampa que fa la primera selecció. Es va pujant pel bosc fins al Badersee. Es travessa la carretera i s'agafa el camí normal de l'Eibsee. Aquí és on hi ha les rampes dures que et porten a l'Eibsee. La volta a l'Eibsee es fa per la dreta, són uns 7,5 Km. 

Aprop de la meta, just en el moment d'iniciar l'esprint final

Acabo la cursa força content perquè he rebaixat aproximadament 1 minut el temps de l'any passat. A més, normalment als plans i a les baixades m'acostumen a avançar bastants corredors però aquest any he aconseguit aguantar el tipus. La volta a l'Eibsee la faig juntament amb altres 2 corredors. A les pujades tiro jo i aconsegueixo despenjar-los. A les baixades m'atrapen i en els plans em despenjo. Aconsegueixo però aguantar-los en l'últim pla abans de la meta i em queden les forces justes per fer un fort esprint i deixar-los enrera.

Recollint el tercer premi en la categoria "d'avis" de 40 a 45 anys

Temps: 53'16"

Posició: 15è (de 119 participants)

Link de la cursa: http://www.eibseelauf.de/

Marató del Montblanc

42,195 Km; 2.511m de desnivell positiu; 1.490m de desnivell negatiu

Amb en Jochen ens col.loquem bastant endavant per no trobar embussos i és que els gairebé 2.000 participants segur que en provocaran algun. Donen la sortida i comença la cursa que he estat preparant els últims 3 mesos menys les últimes 3 setmanes. Una distenció muscular m'ha fet fer repòs i no sé si recauré de la lesió durant la cursa o trobaré a faltar 3 setmanes d'entrenament.

Anem pujant lleugerament direcció cap a Argentière molt còmodament. En Jochen em va dient que no ens embalem que ja hi haurà temps d'apretar. Jo tinc la sensació que no anem molt ràpid, però el pulsòmetre m'indica gairebé tota l'estona per sobre de 150 pulsacions, m'estranya. Prop d'Argentière ens trobem la Mireia i companyia que en animen molt. Per Argentière passem en aproximadament 1 hora, anem molt bé. I la cama no la noto. Pujem al coll de Montets a ritme constant. Molta gent ja camina, però nosaltres continuem corrent amb passos curts. Llarga baixada i inici del port de categoria especial del dia. Només començar una rampa que ja no em deixa córrer. En Jochen em diu 1000m si anem bé els hem de fer en menys de hora i mitja. Trams corrent trams caminant anem fent cadascú al seu ritme. Em distancio una mica però sempre el tinc a la vista. Just per sota el cim noto per primer cop que les forces comencen a anar justes i al canviar de pujar a baixar gairebé que m'agafa una rampa a la cama. Veig que en Jochen es para i es toca el genoll, penso que li ha agafat una rampa i ja m'atraparà baixant. Després sabré que es va fer mal amb un mal gest. La baixada se'm fa molt llarga i el passar pel poble penso que ja s'ha acabat però no, la baixada continua...

Tornem a passar per un tram on ja hi havíem passat i se m'encén la llum de reserva. Tinc molta calor i vaig deshidratat, vaig tocat. De sobte em tornen a aparèixer els Leffers quan menys m'ho esperava, se'm carreguen les piles suficientment com per arribar fins al següent avituallament, on bec molt i em recupero bastant. Comença la última pujada forta de la cursa, al principi vaig fent però se'm va esgotant l'energia i la calor no hi ajuda gens. En un rierol m'ajupo per refrescar-me i al reincorporar-me gairebé que em quedo clavat amb una rampa. La pujada fins al telefèric se'm fa duríssima. Super rehidratació i reanimació, només queden 5Km i força planers. Els plans es deixen córrer però els 5Km es fan eterns. Ja veig la meta i sento al speaker, vinga ànims!! Allez allez!! Bon courage!!! Últim esforç!! Però les últimes rampes són matadores i fins i tot caminant es fan duríssimes. Apreto les dents i ja hi soc!!!!!!! 5h41'16''

He necessitat més de 50 minuts per fer els últims 5Km. Tinc la sensació que he anat molt malament, però la realitat és que qui més qui menys ha tardat també una bona estona i, segons la classificació, no perdo ni guanyo llocs en aquest tram. Al final quedo 195è de 1.828 participants

Eibsee-Riffelriss

Tot i que el metge m'ha dit que tinc una ruptura de fibres i que m'oblidi de la marató, jo no me l'acabo de creure. És massa casualitat que el mal sigui exactament on tinc les varius. De totes maneres vaig fer el repòs que em va recomanar i em vaig untar la cama em dyclofenac i me la vaig embolicar amb una vena.

Ahir, després de 5 dies de repòs vaig anar a rodar per l'Eibsee. Em va tornar a fer mal, però crec que menys que la última vegada. Com que només queda una setmana per la marató de Chamonix avui hi he tornat. Pujada fins al Riffelriss, amb neu des dels 1400m. En total uns 700 m de desinvell. Pujant no he notat pràcticament res a la cama, baixant una mica. Però ara em noto les cames força cansades. Potser notaré l'afluixada en el ritme de les tres últimes setmanes.

Temps: 1h05'19''

Desnivell: 659m