Eibseelauf

Com cada últim diumenge d'octubre, i ja en van quatre, toca fer la cursa de casa, la pujada a l'Eibsee des de Grainau.

Ens reunim unes 200 persones, entre corredors i nordic walkers, en un dia espectacular, clar i gens fred.

Com sempre surto molt ràpid, massa ràpid, i al cap de poca estona quan ja hi ha la primera pujada forta penso que he sortit massa ràpid. Cada any em passa el mateix i cada any em dic que l'any que ve sortiré més tranquil i em reservaré una mica.

Aviat noto que no vaig del tot fi. A part de la sortida massa ràpida i de veure que em passen bastants corredors, noto que tinc les cames pesades. Entre setmana vaig fer un dia sèries per mirar de guanyar una mica de velocitat i divendres vaig sortir a rodar una mica, però em sembla que no m'he recuperat prou. A més ahir vaig anar a fer llenya amb en Thomas i vaig carregar i descarregar tot un camió de troncs. No sé si són excuses però la veritat és que no vaig fi. Molt aviat em passa una noia molt jove, petiteta, i em quedo admirat de la velocitat que porta i la facilitat amb la que corre. M'és absolutament impossible intentar seguir-la.

Durant tota la pujada, que és bastant llarga, em van passant corredors. La volta al llac la faig bastant ràpid, sembla que ja torno a anar bé. Al final 54'38"', 32è de 153 participants.
1'22" més lent que l'any passat. Em faig vell.