Marató de Zermatt 2011

Dissabte a un quart de vuit del matí agafo el tren a Randa, on he passat la nit en el càmping, i en poca estona em porta fins a Sankt Niklaus, punt de sortida de la marató. El tren l'han organitzat exclusivament per als corredors de la cursa, ha sortit de Zermatt i va recorrent tots els pobles de la vall fins a la sortida. Tothom està molt callat, es noten els nervis previs a la cursa.

Hi ha tres modalitats de cursa. La ultra marató (45,5Km i 2.458m de desnivell), la marató (42,2 i 1.944m) i la marató per equips (equips de 2 persones, cada un corre mitja marató). Gairebé ningú escalfa, jo tampoc. Suposo que amb la distància que ens espera ja tindrem temps d'escalfar.

A les 8:25 donen la sortida als de la ultra. A les 9:00h és la sortida oficial de la resta, excepte els considerats "èlit" que surten un quart d'hora abans, per no trobar-se amb embussos. Per error em donen un dorsal dels d'èlit i em toca sortir amb els professionals. Pregunto un parell de vegades a l'organització si el meu dorsal és correcte, i em confirmen que sí.
Aquests no s'estan de romansos i al cap de ben poc de sortir ja em quedo en el grup de darrera. Agafo un bon ritme, ni massa fort ni massa fluix, en un grup de 4 ó 5. El camí, a vegades asfaltat a vegades pista, va combinant pujadetes i plans amb tendència sempre ascendent. Es deixa córrer molt bé. Quan portem mitja horeta sento que des del darrera em criden que m'ha caigut alguna cosa. Em giro i veig que m'ha caigut una de les mànigues "escalfa-braços" que portava a la butxaca de la samarreta. Paro, em giro i corro a buscar-la. Potser perdo 20 ó 30 segons, que en 42 quilòmetres no són res, però moralment fa mal. Al final serà anecdòtic però en aquell moment perdo el grupet en el que anava i el ritme que portava i durant una bona estona em cago en tot.
Començo a avançar a corredors de la ultra i em torno a animar.
L'arribada a Zermatt és molt emocionant. Entrem al carrer principal i està ple de gent a banda i banda animant, cridant el teu nom, a un costat hi ha un parell de suïssos amb les típiques trompetes llargues, més endavant una orquestra tocant i animant. Just al centre del poble és la mitja marató. Passo en aproximadament 1h45'. Aquí els que fan la modalitat d'equips es donen el relleu. Deixem el centre i anem cap a la part alta del poble. Començo a notar les cames pesades i he d'afluixar una mica. A la part alta del poble girem i baixem per l'altre costat, en total 3 ó 4 quilòmetres de cursa a dins de Zermatt. Cap al Km 25 deixem Zermatt i comencem la pujada més llarga del dia. No té una inclinació gaire forta i en condicions normals la faria corrent sense problemes, però les cames no poden. Vaig alternant trams corrent i trams caminant. En aquesta pujada de 6 ó 7 Kms em passen molts corredors. No sé si és que vaig tocat, que sí que hi vaig, o és que em passen els dels relleus que van frescos.

Cap al Km 30, encara en la interminable pujada, em venen tots els mals de cop. És el famós mur de la marató, que tot i que ja feia estona que l'intuia me'l trobo de cop. Em fa mal el genoll esquerre, sembla que no aguantarà gaire; em fan mal les plantes dels peus, tinc com una punxada a la part de davant; tinc mal de panxa i tinc mal de cap. I els Kms no avancen de cap de les maneres. Del 30 al 31 se'm fa una eternitat, del 31 al 32 em sembla que s'han deixat de marcar-lo. I esperant que arribi el 33 només penso que això no pot acabar bé. Per sort, tal com m'ha aparegut el mur torna a desaparèixer. Em passen tots els mals i sense adonar-me'n torno a córrer. El cansament no passa, però almenys torno a córrer. Bec molt en tots els avituallaments, que per sort n'hi ha tot sovint.
Estem rodejats per tot arreu de grans geleres i grans cims. El Cerví està tapat pels núvols, però es veu la impressionant gelera de la seva cara nord, però no tinc ni el cap ni el cos per gaires contemplacions, així que continuo corrent.

Els últims 2 Kms són una forta rampa al costat del tren cremallera. Els faig caminant com tothom qui veig per davant i per darrera meu. No sé si els primers són capaços de córrer aquí, em costa d'imaginar. I els últims 100m són en lleuger descens per poder passar per la línia de meta corrent, que no sigui dit. 4h42'23''
Estic content per que el temps està dins del que m'havia marcat, però tinc la sensació que entre la sortida de Zermatt i el Km 33 he perdut moltíssim temps.

Marató molt recomanable, molt ben organitzada i molt espectacular. Els avituallaments abundants i molt ben situats. I l'ambient espectacular.

I l'any que ve......... la marató de la Jungfrau?????